Traducciones de clásicos grecolatinos

PLAUTE, La comèdia dels ases. Introd. i traducció d’Antoni Cobos.

PLAUTE, La comèdia dels ases. Introducció i traducció d’Antoni Cobos Fajardo. Madrid, Ediciones Clásicas, 2007.

D’entre les peces de Plaute que es poden considerar canòniques i emblemàtiques del seu art dramàtic s’hi compta l’Asinaria o Comèdia dels ases. És una peça deliciosa i roent, amb el típic repertori de caracters: els joves enamorats, el vell hipòcrita, l’alcavota desconfiada, els esclaus murris… En aquesta ocasió la trama, plena d’embolics i accions paral·leles, ens posa al davant la història del rescat d’una cortesana, Filènia, en la que intervindran l’amant d’aquesta i el seu pare. Ambdós, però, acabaran burlats per Diàbol, un rival, i el paràsit sempre present en aquestes comèdies. Entre les frases que van fer fortuna hi ha el famós “lupus est homo homini” (v. 495) a partir del qual Thomas Hobbes va desenvolupar la seva teoria política segles més tard.

Feia molts anys que no es tornava a traduir l’Asinaria al català: el treball més proper en el temps, i molt reeixit, correspon a l’edició de la Fundació Bernat Metge que va preparar Marçal Olivar el 1934 (en un volum que comparteix amb Amfitrió). Són anys, però encara aquell Plaute conserva el seu valor, amb un registre, vivesa i unes troballes expressives ben originals i enriquidores. Val a dir, però, que la traducció del professor Antoni Cobos no és en absolut una improvisació: llegida i treballada a les aules universitàries on ell va professar ja fa alguns cursos, ha assolit un elegant equilibri, amb un llenguatge ben actual i amb un registre a l’abast de tothom. La seva traducció és precedida d’un estudi introductori —que recull tot d’exemples trets de l’Asinaria— on es palesa la uis comica plautina: la vivesa escènica, la complicitat del públic amb referents a la vida quotidiana, l’ús d’equívocs o de situacions absurdes… però sobretot una demostració genial de les capacitats del llenguatge poètic (paraules inventades, enumeracions caòtiques, ambigüitat, ironia) que, si en el llatí original havien de moure el riure, en la present traducció també provoquen aquest mateix efecte en el lector i —confiem— en un possible espectador.

Ramon Torné Teixidó

A viaxe de San Brandán (Nauigatio Sancti Brendani)

Jose Antonio González Marrero-Fernando Lillo Redonet, A viaxe de San Brandán (Nauigatio Sancti Brendani), Noia, Editorial Toxosoutos, 2004, 158 pp.

Este libro presenta una introducción, texto latino y traducción al gallego con notas de la Nauigatio Sancti Brendani abbatis. El texto cuenta el extraordinario viaje por el Atlántico norte que un grupo de monjes liderados por San Brandán realizó en el siglo VI en busca de la Tierra de Promisión, es decir, el Paraíso en la tierra (algunos piensan que llegó en realidad a América antes que los vikingos y Colón). Escrito por un monje anónimo, quizá alrededor del 800 d. C., se convirtió muy pronto en un verdadero bestseller de la literatura medieval y está considerado como una de las aportaciones más importantes de Irlanda a esta época literaria. Aún hoy sorprenden y enganchan estas aventuras en las que lo fantástico y lo real se dan la mano para atrapar al lector desde el primer momento e implicarlo en la búsqueda de la Tierra de Promisión junto a San Brandán y sus compañeros. La sencillez del relato, la inclusión de episodios maravillosos y la obstinación y fe de San Brandán y los suyos ayudados por Dios en su peregrinación, todavía pueden emocionar a los lectores del siglo XXI.
La traducción gallega es fácil de entender para quien conozca alguna de las lenguas románicas, pero lo más útil en mi opinión es poder contar con el texto latino (de fácil comprensión) en el que aparecen un iceberg, erupciones volcánicas, islas misteriosas, la isla-ballena, un mar transparente y tantas otras maravillas que enganchan, sin ninguna duda, a los alumnos que con poco latín acceden a textos de gran interés. Como muestra reproduzco aquí el episodio de la isla-ballena que tantos puntos tiene en común con Simbad el marino. Es también un ejemplo de ese pulso entre la leyenda y la realidad que está presente a lo largo de todo este extraordinario texto desconocido por muchos, a pesar de su singularidad.

Cum autem uenissent ad aliam insulam cepit illa nauis stare antequam portum illius potuissent tenere. Sanctus Brendanus precepit fratribus exire de naui in mare et ita fecerunt. Tenebantque nauim ex utraque parte cum funibus usque dum ad portum uenit. Erat autem illa insula petrosa sine ulla herba. Silua rara erat ibi et in litore illius nichil de harena fuit.
Porro pernoctantibus in orationibus et uigiliis fratribus foris, uir Dei sedebat intus. Sciebat enim qualis erat illa insula, sed tamen noluit indicare fratribus ne fuissent perterriti. Mane autem facto precepit sacerdotibus ut singuli missas cantarent et ita fecerunt. Cum sanctus Brendanus et ipse cantasset missam in naui, ceperunt fratres carnes crudas portare foras de naui ut condirent illas sale et etiam pisces quos secum tulerunt de alia insula. Cum hec fecissent posuerunt cacabum super ignem.
Cum autem ministrassent ligna igni et feruere cepisset cacabus, cepit illa insula se mouere sicut unda. Fratres uero ceperunt currere ad nauim deprecantes patrocinium sancti patris. Pater autem singulos illos per manus trahebat intus. Relictisque omnibus que portabant in illa insula, ceperunt nauigare. Porro illa insula ferebatur in occeanum. Iamque poterant uidere ignem ardentem super duo miliaria.
- Filioli, nolite expauescere. Deus enim reuelauit michi hac nocte per uisionem sacramentum huius rei. Insula non est ubi fuimus, sed piscis prior omnium natantium in occeano. Querit semper suam caudam ut simul iungat capiti et non potest pre longitudine. Qui habet nomen Iasconius.

Para este episodio, lugar común en otras literaturas, algunos investigadores intentan buscar un hecho real detrás del relato. G. A. Little recoge que una ballena casi muerta revivió y desapareció en el mar después de ser abordada por unos pescadores. Tim Severin en su viaje de reconstrucción de la ruta de San Brandán narra cómo la barca atraía a las ballenas y en ocasiones había gran cantidad de ellas bajo la embarcación. Por otro lado, el nombre del pez, Iasconius parece provenir del irlandés iasc=pez.

Acaba de salir una traducción al castellano del texto latino a cargo de Fremiot Hernández González titulada La navegación de San Brendán, Akal 2006 (pero creo que no contiene el texto latino original).